La dimensió comunitària a l’economia solidària

Pràctiques inspiradores

Ja hi ha cooperatives que es posen les ulleres comunitàries i generen condicions per a l’acció comunitària, enfortint els vincles i les relacions amb els seus veïns i veïnes, transferint habilitats i coneixements, i contribuint a les necessitats socials del seu entorn.

Coop de mà

«Tenim una provisió per a persones i col·lectius amb dificultats per poder fer front als nostres serveis, i participem d’una iniciativa d’apadrinament de projectes a la qual oferim un número d’hores d’atenció sense cap cost»

«Diversos col·lectius del barri fan servir el nostre magatzem i de vegades les sales de reunions.»

Cultural Rocaguinarda

«Oferim l’espai per la presentació de llibres, concerts de petit format i exposicions. Vénen escoles a visitar-nos. I som Punt d’Informació de Som Energia»

«Hem promogut una xarxa de suport mutu al Guinardó arran de la Covid19»

Espai Brotes

«Activem mesures inclusives, obertes i gratuïtes en un barri amb variables de fragilitat social i amb moltes dificultats fruit de la carència econòmica, fet que fa que el sentiment de pertinença al barri i al veïnatge es vegi incrementat»

Circula Cultura

«Als municipis on no tenim vincles tan arrelats, intentem comptar amb el suport puntual d’entitats del territori en algunes de les accions i activitats que promovem, amb la intenció d’anar teixint sinergies i noves relacions»

Gimnàs Sant Pau

«Hem creat un projecte de piscina per a mares musulmanes i els seus nadons, on poden banyar-se soles i tapades; hem habilitat un vestidor específic per a dones trans, ja que ens vam adonar que marxaven a casa sense dutxar perquè no se sentien còmodes al vestidor estàndard; hem adaptat dels horaris durant el Ramadà; hem facilitat l’accés per a menors migrants sense referents familiars, persones sense sostre, persones sense papers; i persones en risc d’exclusió social per les quals l’accés al gimnàs és gratuït»

Raons Públiques

«El nostre és un local destinat a la nostra activitat professional. Però des dels inicis s’ha cedit a diverses iniciatives del barri. També hem cedit material com cadires o altres per a actes del barri»

«Entenem que la nostra tasca aprofundeix en la construcció col·lectiva de l’entorn (entre administració, teixit social ampli i ciutadania). Per tant, si bé molts dels projectes són de curta durada (model de participació ciutadana) i no rebem encàrrecs que s’allarguin en el temps en clau d’articular agents i territoris (model acció comunitària), entenem que la nostra feina pot sumar a dinàmiques territorials i a capacitar més a la ciutadania en la seva relació amb l’entorn i la seva incidència en la gestió pública dels espais compartits»

Ja hi ha cooperatives que estan promovent accions i processos comunitaris!

Arrelant-se al seu territori i contribuint al seu desenvolupament

Tres Cadires

«El nostre obrador agroalimentari és un obrador compartit, això vol dir que està obert a qualsevol productora del territori»

ArqBag

«Amb el projecte PASaPAS (Projecte d’Acció Social, a través de l’Arquitectura, la Participació i la Sostenibilitat) vam poder rehabilitar una sèrie d’habitatges al barri de Les Planes a partir d’un procés participatiu, que va incorporar veïns i veïnes del barri, Universitat i Ajuntament, en la detecció de problemes i la construcció de solucions, i que va permetre que fossin alguns veïns i veïnes del barri qui, a partir de Plans d’Ocupació, poguessin portar a terme la mateixa rehabilitació de les cases»

La Fàbrica

«La vinculació amb el teixit social local dels barris on desenvolupem serveis i projectes és fonamental per donar sentit a les actuacions i als processos socials que acompanyem. Si no, seria com “voler arreglar el món sense sortir del despatx”. També hi ha un component de “tocar realitat”, quan ens articulem amb el teixit social que fa que els plantejaments inicials de vegades s’hagen de revisar i reajustar a dinàmiques, necessitats o ganes de fer detectades en els barris. Això és molt millor que voler fer el què ens havíem plantejat de fer, perquè significa que el projecte pren sentit, està viu»

Cultural Rocaguinarda 

«La llibreria dóna servei a les escoles del barri, dóna suport a altres projectes cooperatius que emergeixen a l’entorn, i promou les autores i creadores del barri»

La Fàbrica

«A l’hora de contractar personal per a projectes es considera en primer lloc gent del territori, si no és possible, potser es busca oferir l’opció a persones que ho tindrien més difícil per accedir-hi (per la seva procedència, sexe, poca trajectòria, edat, etc). També tenim en compte les iniciatives socioeconòmiques del territori quan poden encaixar amb les propostes que estem oferint i/o les adaptem per a què puguin tenir-hi un paper. Pel que fa a proveïdores també ho fem en la mesura del possible i estem atentes a les possibilitats que hi ha en cada territori on som de forma activa»

Intercooperant i articulant-se amb altres, enfortint el teixit social i promovent projectes conjunts amb altres

Tres Cadires

«Amb d’altres petites productores tenim la xarxa Mosaic de Secà i Mengem Garrigues per a potenciar la comercialització i la distribució conjunta. Amb d’altres cooperatives de desenvolupament local també tenim projectes conjunts per arribar a tot Catalunya. I, conjuntament amb altres productores de licors, fem sinèrgies en matèria de comercialització i distribució»

Coopoblet

«Treballant en xarxa es creen sinèrgies que, sino, no es crearien d’una altra manera. Una cooperativa del barri que es dedica a l’àmbit de la salut, per exemple, està participant a un grup d’atenció primària per a la infància, gràcies a l’enxarxament. Si no, elles soles, aquí potser no hi haguessin arribat. Ni elles, ni allò que fan, ni la seva concepció de la medicina en clau holística. Fins i tot, han pogut arribar a més gent, de manera més inclusiva.. Aquesta cooperativa ofereix serveis a grups de criança que són gratuïts, però que no arriben a a determinades persones només pel fet de ser gratuïts, la frontera no és aquesta… Llavors, que et conegui no sé qui, farà que t’aparegui la mare marroquina derivada de serveis socials.»

Enfortint la seva comunitat interna i generant noves formes de governança

Zumzeig

«Desenes de persones de la nostra base social són voluntàries actives del cinema, conformant algunes de les comissions voluntàries de treball que vertebren el Zumzeig. La presència de les comissions és decisiva en la gestió quotidiana de la cooperativa per la seva implicació, entusiasme i transversalitat de les seves propostes i accions. A través del carnet d’Amiga del Zumzeig volem reforçar el concepte de comunitat, oferint espais i fórmules de representació a la cooperativa on poder fer-se escoltar, aportar idees i contribuir a fer créixer el projecte»

Tres Cadires 

«“Nosaltres vam crear la Comunitat Corresponsable (CC), un mecanisme d’implicació de les consumidores que ens assegura unes vendes a l’any. Així, més enllà de ser un canal de venda directa (com una subscripció anual), vam voler que fos un mecanisme de participació, ja que les corresponsables estan fent viable la cooperativa, i creiem que per tant es mereixien un cert poder de decisió. No és quelcom formal (no són sòcies col·laboradores, per exemple), però a la jornada anual, on són totes convidades, fem una assemblea on expliquem la situació de la cooperativa, els plantegem alguns dubtes/qüestions concretes i obrim un torn de paraules perquè puguin aportar el que vulguin i proposar canvis de la pròpia CC o de la cooperativa en general»

L’Apòstrof

«És molt important aquesta acció pedagògica en les diverses relacions de les cooperatives, en clients i proveïdors, per anar impregnant una altra manera de fer»

Iacta 

«L’arxipèlag de relacions de la cooperativa va més enllà de les persones sòcies. Mantenim vincles estables amb nombrosos col·lectius i entitats, alguns constituïts formalment –fundacions, associacions…- i d’altres que no tant. És el que anomenem les amigues de IACTA, algunes són proveïdores, altres són clients… Amb elles establim diferents tipus de convenis i practiquem formes de pagament que no necessàriament han de ser monetaritzades»

Amb el finançament